Tríptics fets a mida per a dones grans.

TRÍPTICS FETS A MIDA PER A DONES GRANS

En el barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona hi ha un Centre de Barri anomenat Verneda. És un centre gestionat de manera privada per l’associació de veïns del mateix barri. El seu objectiu principal és oferir tallers per als ciutadans del barri. L’Associació de veïns ha contractat a un Animador Sociocultural perquè coordini, gestioni i avaluï els tallers que s’hi fan. La Directora és una persona gran que pertany a l'associació i que destina les seves hores a col·laborar de manera filantròpica en el Centre de Barri Verneda. L’ajuntament entrega una subvenció de 30.000€ anuals al centre perquè els gestioni de manera autònoma –un dels aspectes que gestiona amb aquest pressupost és elaborar el màrketing i difusió del centre-.

Els tallers van destinats al públic adult i l’horari que ofereixen són totes les tardes de dilluns a divendres però tant la Directora com l’Animador Sociocultural no saben el motiu pel qual només s’inscriuen dones grans (majors de 65 anys).

Ja fa 3 anys que el centre funciona i tot i que han anat oferint diversos tipus de taller, no es sap el perquè només s’inscriuen dones grans, i els tallers on no s’inscriuen són els que finalment per manca de persones no es poden implementar.  

Els tallers són amplis, des de tallers de memòria fins a sevillanes i country.

Elles el que volen és sortir de casa, sortir de la rutina,

fer alguna cosa més que ser mestresses de casa....

Però..... en l’actualitat, amb les retallades en el 3r sector, tothom s’ha d'activar per no perdre “clientela” i una de les eines que utilitzen és la de fer tríptics adequats a les usuàries del centre.

Si veieu la web del Centre de Barri Verneda, a part de que està feta per l’Ajuntament, per tant no està personalitzada, és difícil trobar quins són els tallers que s’hi fan. S’ha de saber remenar les noves tecnologies per arribar a trobar el que un busca.

Si treballem amb persones, haurem de fer un anàlisi de la realitat per saber a quin col·lectiu potencial hem d'incentivar  i una bona estratègia és adequar la difusió per aquelles persones a qui va dirigida.

En aquest cas, dones grans, que no maneguen fàcilment les TIC, el centre ha creat uns tríptics fenomenals!!!!

Les lletres de la portada són enormes, en el dors hi ha un mapa del petit territori amb l’adreça i el telèfon. A la part de dins amb un tipus de lletra gran i entenedora hi ha posat: en nom del taller, qui el fa, quins dies i horari, en què consisteix, el preu i tot això en només unes petites línies!!!!

En aquest cas, ha estat una sabia decisió, adequar el format amb paper, els colors de la temporada els canvien, utilitzar una lletra gran i entenedora i introduir només el més imprescindible per atraure a les usuàries en qüestió.

Realment el color, el format i la mida importa

en el moment de dissenyar qualsevol difusió

si es vol incidir en el col·lectiu al qual va dirigit.

Adjunto unes fotos dels tríptics dissenyats per l’Animador Sociocultural.

Web del Centre de Barri Verneda:

http://www.cbverneda.entitatsbcn.net/presentacio2_1/_5G1ICS7tAW4EvHofft-AeUklmvXeQM9k40PDfFZJ_1hSkXy5Md6Now

 

Els pares hauran de preparar més carmanyoles

LA JORNADA ESCOLAR COMPACTA FARÀ

QUE TOTES LES FAMÍLIES

HAGIN DE PREPARAR MÉS CARMANYOLES ALS SEUS FILLS

He estat buscant informació sobre el tema de la jornada escolar compactada i partida. El diari el Periódico ha publicat diferents articles sobre el tema el mateix dia, dimecres 28 de novembre del 2012, per tant podem afirmar que el tema està calent.

“Milers de pares es plantegen aquests dies la qüestió: I a la tarda, ¿Què?.” Publica en aquest article:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/els-instituts-canvien-dhorari-2200739

Moltes famílies obreres que treballen durant tot el dia els dos components, es pregunten què han de fer amb els seus fills si no van a l’escola si ells no se’n poden fer càrrec.

Durant molt de temps els professors han estat reivindicant la jornada compactada i la Generalitat s’hi ha estat oposant sempre, ara amb les retallades, per estalviar des de la Conselleria d’Ensenyament la proposa. El nou horari implica la concentració de totes les classes durant el matí, de manera que els alumnes acabaran entre les 14’30h i les 14’45h. I encara que a la proposta s'hi han sumat un 71% dels instituts catalans, aquesta aparent unanimitat no està exempta de polèmica. Els pares, que es consideren els principals afectats, retreuen al Govern de la Generalitat que no hagi buscat un consens més ampli. A més a més Pere Farriol, president de la Fapaes, l'entitat que agrupa principalment AMPA d'instituts de secundària diu: «No està demostrat que la jornada intensiva suposi una millora pedagògica. Publica el Periódico en aquest article:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/canvi-lhorari-secundaria-2204001

La jornada intensiva dels instituts i l'augment de la ràtio a les aules és la principal preocupació dels pares, diu en aquest article:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20000-alumnes-mes-1800-professors-menys-nou-curs-escolar-2197548

La Fundació Bofill critica la jornada intensiva escolar i amb un dictamen conclou que fomenta les desigualtats entre els alumnes: 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/fundacio-bofill-critica-jornada-intensiva-escolar-2245852

Rafael Feito Alonso, Doctor en Sociologia per la Universitat Complutense desmunta punt per punt els suposats avantatges que, segons els seus defensors, té la jornada contínua, com les relatives al cansament de l'alumnat, el seu rendiment, la millora de la vida familiar o les activitats extraescolars. I adverteix sobre dos riscos importants: el deteriorament de la convivència entre professorat i famílies, i el transvasament de certs sectors socials de la pública a la privada. Publicat a:

Tiempos escolares. El debate sobre la jornada continuada y partida. Rafael Feito Alonso, Cuadernos de Pedagogía. N365 Febrero 2007. N identificador: 365.019

Isabel Ridao García i Javier Gil Flores fan una avaluació de diferents models de jornades escolars en centres d’Educació Primària de la Comunitat Autònoma d’Andalusia a la Revista de Educación, num.327 (2002), pp141-156

Com podem observar el debat està sobre la taula. De moment no s’ha pogut demostrar si és millor una jornada o l’altre, el que sí podem afirmar és que especialistes en l’educació no aposten per la jornada compactada.

El Doctor Rafael Feito constata que aquest tipus de jornada pot ser segmentaria pels propis alumnes del mateix centre i que deixar que cada centre tingui autonomia per decidir no és una opció generalitzada.

Les estadístiques quan han fet el grup d’investigació d’Isabel Ridao i Javier Gil demostren que la titularitat dels centres tenen rellevància. Els concertats són els responsables de les diferencies de rendiment entre alumnes de jornada continuada i partida, i que es minimitzen en els centre públics. Els professors de centres públics aposten per la jornada compactada i els professors de centres concertats opinen al contrari, no serà que els interessos dels mateixos professors els fa decidir per una tendència egocèntrica?

El problema de la jornada escolar és psicopedagògica, social i de polítiques educatives. No hauria de prevaler l’educació dels alumnes abans que els interessos individuals dels professors i de les polítiques educatives? Potser hauria d’elaborar-se un marc d’acció general respectant l’autonomia dels centres, els interessos dels professors, de les famílies i dels alumnes. Tampoc s’ha tingut en comte l’edat evolutiva de l’alumne.

És per això, que els centres que triïn la jornada compacte 

les famílies afectades hauran de preparar més carmanyoles als seus fills 

al no poder deixar-los a dinar a l’escola.

Les barreres de les institucions

"EL MEU GOIG EN UN POU"

Parlaré del que conec:

Fa un parell d’anys a l’Institut on treballo, va haver un gran rebombori.

Un classe d’alumnes es va queixar de manera formal a l’equip directiu i al director, d’un professor. Segons els alumnes el professor no es preparava les classes, les fonts que oferia no eren fiables, tractava de manera dèspota als alumnes, perdia treballs, etc...

Com que em vaig assabentar del rebombori, vaig posar-me en contacte amb la Natàlia Ferré. Ella juntament amb la seva sòcia han muntat una petita empresa on ofereixen serveis de mediació (si mireu la seva pàgina web veureu la formació que tenen, els àmbits on treballen i les organitzacions amb les quals treballen, http://www.tarc.es/).

(Fa uns estius vaig fer un curs de mediació a càrrec de:

http://www.grecxarxa.org/, per tan ja coneixia el què era la mediació.)

El tipus de reunió que vàrem tenir ella i jo va ser Informativa, ella em va explicar el funcionament de la seva organització i jo li vaig explicar els passos que s’han de fer en un centre públic com en el que treballo, els òrgans de govern que hi ha i les jerarquies que s’han de passar.

La motivació d’una i de l’altre va ser intrínseca, les dues volíem tirar endavant aquell nou projecte, introduir un servei de mediació dins de l’Institut públic, tot i que em vaig informar en què consistia una bona mediació (http://www.mediacio.es/), les barreres van ser tant grans que es van convertir en insuperables.

• Primer punt: Contractar un servei de mediació és molt car, els centre públics no tenen tants recursos econòmics.
• Segon punt: Aquestes empreses de mediació acostumen a ser contractades per concursos públics.
• Tercer punt: Un Institut públic vol calmar a l’alumnat dient que contractarà un servei, però després l’estructura organitzativa fa una altra tipus de gestió contraria al que diu en els alumnes.

Per tant, després de donar voltes i voltes, ens va ser impossible engegar el projecte.

Jo, després d’elaborar un diagnòstic, una planificació i una coordinació va ser impossible implementar-ho. L’Institut no té prou diners per pagar els serveis de mediació, a més a més havia de ser l’Ajuntament del barri que proporcioni aquests serveis als equipaments de l’entorn, i no el disposaven del servei de mediació. L’Empresa de mediació no ens podia fer els serveis de manera gratuïta, per tant “el meu goig en un pou”.

Quina llàstima, quan les persones tenim idees que creiem que seran profitoses per l’educació i els mateixes òrgans dels centre al no tenir el mateix interès que tu, no utilitzen totes les estratègies o eines possibles per oferir una alternativa profitosa per a tothom. En ocasions com aquestes t’adones de la importància de les jerarquies dins un centre escolar públic.

Font Bibliogràfica:

• http://www.tarc.es/ aquesta és la web de l’empresa de la Natàlia Ferré. 
• http://www.mediacio.es/ en aquesta web podem trobar l’explicació de com és el procés, dels avantatges de la mediació, en quins àmbits és aconsellable la mediació, etc. 
• http://www.il3.ub.edu/ca/master/master-gestio-resolucio-conflictes-mediacio.html en aquesta web podem trobar el Màster que fa la UB en Mediació, on la Natàlia Ferré és una de les professores.

L'error de l'agrupament per etiquetatge

DISCRIMINAT ALEATÒRIAMENT PER SER D'UN GRUP CLASSE DETERMINAT 

Treballo en un Institut de Cicles Formatius de Grau Mig i Superior. L’Institut Salvador Seguí.

El centre m’ha contractat com Animadora Sociocultural on la meva tasca és la de coordinar qualsevol esdeveniment tan  lúdic com educatiu dins el centre. El meu perfil professional requereix estar constantment en contacte tant amb alumnes com amb professors per anar dissenyant les festes, reunions, xerrades, exposicions, etc.

Hi ha propostes que les plantejo on m’haig de gestionar només amb alumnes o només amb professors per poder-les portar a terme. Tot això em fa estar en contacte directe amb tothom. Observo, em comenten, sento a dir, em pregunten,..... i vaig veien el concepte que tenen d’alguns dels grups que hi ha dins el centre.

L’Institut té dos PQPI. Aquests alumnes són menors,  no tenen el graduat escolar i s’inscriuen en el curs aconsellats pels Serveis Socials. Per tant l’error que més veig és l’etiqueta que els hi han posat en aquests alumnes “los peores”.

Justament l’any passat vaig iniciar un projecte nou on alumnes de 4t de Pedagogia van venir a fer un Aps (Aprenentatge i Servei) amb els alumnes del PQPI.

En un primer moment els alumnes en pràctiques de 4t de Pedagogia estaven angoixats, és aleshores quan la seva professora de la Universitat em va demanar que els hi anés a fer una xerrada per informar-los de les característiques d’aquells alumnes “tant dolents”.

Una de les millors coses que he aprés d’un professor Pedagog ha estat

 tractar a tots els educands per igual, sense discriminar.

Per tant vaig intentar transmetre a aquells universitaris angoixats la gran possibilitat que tenien d’estar amb educands etiquetats per la societat però alhora persones enriquidores on amb motivació, confiança i estima podien arribar a qualsevol lloc. Així que una de les seves missions era la de conèixer la realitat i la possibilitat de tenir un apropament real i directe amb uns alumnes excepcionals.

Efectivament, al finalitzar l’Aps (després d’un trimestre) els alumnes de PQPI no només havia augmentat el grup classe (perquè hi anaven de manera voluntària) sinó que van dir:

-Venimos a vuestras clases porqué las compañeras nos han dicho que

se lo pasan mejor aquí que en el parque fumando-

Tot un repte, per aquells alumnes de 4t de Pedagogia en pràctiques, van saber  motivar, enriquir, gestionar, aquell grup d’alumnes de PQPI marcat com “los peores”.

No sé si va ser la xerrada que els hi vaig fer als alumnes de 4t de Pedagogia dient-los que no existien etiquetes, que els alumnes del PQPI eren persones magnífiques, diferents, amb un potencial tapat per una etiqueta, no sé si va ser el fet de mostrar-los que aquells alumnes eren especials però d'una manera positiva; que el resultat i l'avaluació final per part dels dos grups va ser molt positiva, tant afavoridora que aquest any ho repetirem.

Els grups de PQPI, només per ser d'aquest agrupament són discriminats i no només per altres alumnes del centre sinó pels mateixos professors. 

Una de les meves funcions és la de fer participar a tothom en els esdeveniments que dissenyo i la d'intentar ocupar-me d'aquests grups marginats per la societat fent que es sentin part del centre, i que la seva autoestima augmenti pel fet de participar en els esdeveniments que organitzo participant en igual condició que els altres grups.

Adjunto un article que vaig escriure per la revista de l’Institut l’any passat on explico l’experiència de l’Aps.
Web de l'Institut on treballo, Ins Salvador Seguí: http://www.salvadorsegui.net/

Deixem un vot de confiança a la LOMCE?

Deixem un vot de confiança a la LOMCE?

- Anteproyecto OMCE -

“OBJETIVO: Incrementar la autonomía de los centros docentes.

El tema del liderazgo en la escuela se ha convertido en una prioridad en las políticas educativas de los distintos países. La tendencia a una mayor autonomía escolar en la toma de decisiones y en la responsabilidad de sus resultados requiere un liderazgo escolar mejor definido. En España el director es el responsable legal del funcionamiento del centro educativo, pero tiene poca autonomía. En otros países el director es un líder pedagógico (por ejemplo, Dinamarca). (Improving School Leadership. Policy and Practice. Volume I. OECD. 2008)

Propuestas:

• Autonomía de los centros como factor clave que mejora los resultados académicos de los alumnos.
• Mayor flexibilidad y responsabilidad en la elección de contenidos en los que especializarse.
• Liderazgo de los directivos.
• Mejora de la gobernanza.
• Rendición de cuentas.”

Crec que és una bona proposta de canvi que es pugui donar autonomia als centres d’educació formal en el tema de l’elecció del director/a del centre. En l’actualitat els centres públics el personal docent, equip directiu i director/a són persones amb la plaça assignada pel departament d’educació on moltes vegades aquestes persones no actuen amb coherència per motius varis.

Si la proposta de millora és la de que el mateix equip del centre pugui triar qualsevol persona –encara que sigui de fora-, perquè dirigeixi el centre, estem donant poder a un grup de professionals de diferents àmbits on hi ha la possibilitat de que puguin triar aquella persona que creuen adient per aquell lloc de treball. Això no només fomenta la participació dels professionals sinó que els capacitat a escollir aquell individu que creuen que és adient per fer de director/a.

Tot i així, triar la persona que es creu que serà la millor per ocupar el càrrec de director/a no n’hi ha prou. Aquests nous directors/es triats haurien de formar-se per poder gestionar correctament el seu càrrec.

Per tant la proposta de dotar als docents perquè facin l’elecció del director/a és molt bona idea, però no sé si han pensat en que aquests haurien de conèixer i aprendre com és el funcionament d’un centre. No sé si han observat altres països.

Deixem un vot de confiança a la LOMCE?

Bibliografia: Anteproyecto OMCE 

Estructura de la UB de Pedagogia.

Avui hem tingut una xerrada del Sr. Vicens Benedito expert en l’estructura de la Universitat de Barcelona de Pedagogia.

Algunes de les coses que ens ha explicat ha estat l’estructura de la UB, els òrgans que la formen i els seus Departaments.

La Universitat de Pedagogia té quatre departaments que són:

• Departament de Didàctica i Organització Educativa
• Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació
• Departament de Teoria i Història de l'Educació
• Departament de Treball Social i Serveis Socials

Segons ens ha explicat el Sr. Benedito el Ministeri envia a cada Departament el currículum que haurà de seguir. Segons el tipus de currículum (obert o tancat), els Departaments tindran més autonomia o menys per a introduir altres competències noves.

Per tant, en el moment que cada Departament pot afegir o canviar competències i no ho comunica als altres Departaments, es crea un distanciament on els alumnes poden sortir perjudicats, ja que podria ser possible que no fos lògic el nou currículum.

És per això que penso que es podria crear una Coordinadora de Departaments que es dediqués a interrelacionar tots els canvis que aquests poguessin fer, perquè finalment sortís un currículum amb unes competències ben formulades per una millor qualitat d'ensenyament.

A l'article que presento es pot observar com en algunes llicenciatures amb unes competències determinades els alumnes no surten ben preparats al món laboral. Això demostra que al finalitzar una carrera no hi ha quelcom que qualifiqui si s'han adquirit les aptituds i actituds adequades aquells estudis. 

Els professors/es es delimiten a avaluar de manera tradicional (un examen) si els alumnes són capaços de transcriure allò que el professor/a demana, en lloc d'observar i tenir l'ull clínic per saber si aquell alumne està preparat.

Això es degut a que no existeix una Coordinadora de Departaments que el que fa és avaluar si les competències de tots els Departaments són les correctes i si s'orienten adequadament per a una millor qualitat en l'ensenyament?

Font Bibliogràfica:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/lefecte-halo-les-bones-notes-1061055

http://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/universitat/campus_fac_dep/departaments/cercador_departaments.html?categoria1=Article%2FFacultats%2FPedagogia%2F&x=29&y=7

Educació, Als anys 50 a Barcelona.

EDUCACIÓ, ALS ANYS 50 A BCN

Barcelona durant els anys 1930 i 1950 va rebre molta immigració procedent de diferents destinacions d'Espanya.

Hi havia molta pobresa en les zones rurals i la gent, va haver de marxar cap a destins amb més possibilitats econòmiques. Un dels puts estratègics va ser Barcelona on s'iniciava la Revolució Industrial amb una manca extensa de mà d'obra.

Les persones que van decidir marxar dels pobles van haver de travessar durant dies una part de la Península amb tren passant per diferents controls d'exèrcits per arribar a Barcelona sense saber on anar. 

És aleshores quant comencen a aparèixer les diferents colònies d’immigrants com "El Sumorrostro" i "El Carmel" entre d'altres.

Els homes treballaven en fàbriques, les dones es convertien en criades per a les famílies burgeses. Treballaven durant sis dies a la setmana, dormien en les anomenades "barraques" i les persones grans es feien càrrec dels infants.

És aleshores quan comença a iniciar-se un moviment associatiu, un moviment on tothom s'ajudava, on la filantropia brollava per les pells d'aquells nouvinguts a la gran ciutat cosmopolita.

Aquells infants no anaven a l'escola, però sempre hi havia algú (un mossèn, un llicenciat, una dona rica que anava a fer càrites per la zona) que els ensenyava a escriure i a llegir.

En aquell moment històric ja hi havia escoles, però no per a tothom.

En alguna cosa havíem de millorar durant el transcurs dels anys, no tot ha de ser negatiu!!!

Aquelles persones filantròpiques, el seu objectiu era donar un servei a la comunitat, ensenyar als infants a llegir, escriure, els sabers de la vida i ho feien no només per distreure'ls de la pobresa que vivien, sinó per afavorir el desenvolupament d'una comunitat amb el sentiment de pertinença. A més a més els ensenyaven les tradicions culturals de les festes tradicionals com el Corpus o la Setmana Santa. Un ensenyament complert amb el saber, saber fer i saber estar ampliat amb coneixements culturals. Tot un moviment educatiu marcat pels fets històrics de l'època.

Adjunto un vídeo d'aquells immigrants que van arribar a Barcelona i un altre on surt un dels trens que transportaven aquelles persones immigrants. Tot això ho podeu trobar al: MHIC (Museu d'Història de la Immigració a Catalunya).

Fotns Bibliogràfiques:

http://www.youtube.com/watch?v=xVhdPzT1998

http://www.youtube.com/watch?v=rGjLUuqhBE4

http://oliba.uoc.edu/mhic/index.php?lang=ca

Aquest blog anomenat visiodesuricata està creat per l'assignatura de:
Organització i Gestió d'Institucions Educatives, de 2n de Pedagogia, de la UB de Barcelona.
Berta Calvo.