Les barreres de les institucions

"EL MEU GOIG EN UN POU"

Parlaré del que conec:

Fa un parell d’anys a l’Institut on treballo, va haver un gran rebombori.

Un classe d’alumnes es va queixar de manera formal a l’equip directiu i al director, d’un professor. Segons els alumnes el professor no es preparava les classes, les fonts que oferia no eren fiables, tractava de manera dèspota als alumnes, perdia treballs, etc...

Com que em vaig assabentar del rebombori, vaig posar-me en contacte amb la Natàlia Ferré. Ella juntament amb la seva sòcia han muntat una petita empresa on ofereixen serveis de mediació (si mireu la seva pàgina web veureu la formació que tenen, els àmbits on treballen i les organitzacions amb les quals treballen, http://www.tarc.es/).

(Fa uns estius vaig fer un curs de mediació a càrrec de:

http://www.grecxarxa.org/, per tan ja coneixia el què era la mediació.)

El tipus de reunió que vàrem tenir ella i jo va ser Informativa, ella em va explicar el funcionament de la seva organització i jo li vaig explicar els passos que s’han de fer en un centre públic com en el que treballo, els òrgans de govern que hi ha i les jerarquies que s’han de passar.

La motivació d’una i de l’altre va ser intrínseca, les dues volíem tirar endavant aquell nou projecte, introduir un servei de mediació dins de l’Institut públic, tot i que em vaig informar en què consistia una bona mediació (http://www.mediacio.es/), les barreres van ser tant grans que es van convertir en insuperables.

• Primer punt: Contractar un servei de mediació és molt car, els centre públics no tenen tants recursos econòmics.
• Segon punt: Aquestes empreses de mediació acostumen a ser contractades per concursos públics.
• Tercer punt: Un Institut públic vol calmar a l’alumnat dient que contractarà un servei, però després l’estructura organitzativa fa una altra tipus de gestió contraria al que diu en els alumnes.

Per tant, després de donar voltes i voltes, ens va ser impossible engegar el projecte.

Jo, després d’elaborar un diagnòstic, una planificació i una coordinació va ser impossible implementar-ho. L’Institut no té prou diners per pagar els serveis de mediació, a més a més havia de ser l’Ajuntament del barri que proporcioni aquests serveis als equipaments de l’entorn, i no el disposaven del servei de mediació. L’Empresa de mediació no ens podia fer els serveis de manera gratuïta, per tant “el meu goig en un pou”.

Quina llàstima, quan les persones tenim idees que creiem que seran profitoses per l’educació i els mateixes òrgans dels centre al no tenir el mateix interès que tu, no utilitzen totes les estratègies o eines possibles per oferir una alternativa profitosa per a tothom. En ocasions com aquestes t’adones de la importància de les jerarquies dins un centre escolar públic.

Font Bibliogràfica:

• http://www.tarc.es/ aquesta és la web de l’empresa de la Natàlia Ferré. 
• http://www.mediacio.es/ en aquesta web podem trobar l’explicació de com és el procés, dels avantatges de la mediació, en quins àmbits és aconsellable la mediació, etc. 
• http://www.il3.ub.edu/ca/master/master-gestio-resolucio-conflictes-mediacio.html en aquesta web podem trobar el Màster que fa la UB en Mediació, on la Natàlia Ferré és una de les professores.