dimarts, 30 d’octubre del 2012

L'error de l'agrupament per etiquetatge


DISCRIMINAT ALEATÒRIAMENT PER SER D'UN GRUP CLASSE DETERMINAT 

Treballo en un Institut de Cicles Formatius de Grau Mig i Superior. L’Institut Salvador Seguí.
El centre m’ha contractat com Animadora Sociocultural on la meva tasca és la de coordinar qualsevol esdeveniment tan  lúdic com educatiu dins el centre. El meu perfil professional requereix estar constantment en contacte tant amb alumnes com amb professors per anar dissenyant les festes, reunions, xerrades, exposicions, etc.
Hi ha propostes que les plantejo on m’haig de gestionar només amb alumnes o només amb professors per poder-les portar a terme. Tot això em fa estar en contacte directe amb tothom. Observo, em comenten, sento a dir, em pregunten,..... i vaig veien el concepte que tenen d’alguns dels grups que hi ha dins el centre.

L’Institut té dos PQPI. Aquests alumnes són menors,  no tenen el graduat escolar i s’inscriuen en el curs aconsellats pels Serveis Socials. Per tant l’error que més veig és l’etiqueta que els hi han posat en aquests alumnes “los peores”.

Justament l’any passat vaig iniciar un projecte nou on alumnes de 4t de Pedagogia van venir a fer un Aps (Aprenentatge i Servei) amb els alumnes del PQPI.
En un primer moment els alumnes en pràctiques de 4t de Pedagogia estaven angoixats, és aleshores quan la seva professora de la Universitat em va demanar que els hi anés a fer una xerrada per informar-los de les característiques d’aquells alumnes “tant dolents”.

Una de les millors coses que he aprés d’un professor Pedagog ha estat
 tractar a tots els educands per igual, sense discriminar.

Per tant vaig intentar transmetre a aquells universitaris angoixats la gran possibilitat que tenien d’estar amb educands etiquetats per la societat però alhora persones enriquidores on amb motivació, confiança i estima podien arribar a qualsevol lloc. Així que una de les seves missions era la de conèixer la realitat i la possibilitat de tenir un apropament real i directe amb uns alumnes excepcionals.

Efectivament, al finalitzar l’Aps (després d’un trimestre) els alumnes de PQPI no només havia augmentat el grup classe (perquè hi anaven de manera voluntària) sinó que van dir:
-Venimos a vuestras clases porqué las compañeras nos han dicho que
se lo pasan mejor aquí que en el parque fumando-

Tot un repte, per aquells alumnes de 4t de Pedagogia en pràctiques, van saber  motivar, enriquir, gestionar, aquell grup d’alumnes de PQPI marcat com “los peores”.

No sé si va ser la xerrada que els hi vaig fer als alumnes de 4t de Pedagogia dient-los que no existien etiquetes, que els alumnes del PQPI eren persones magnífiques, diferents, amb un potencial tapat per una etiqueta, no sé si va ser el fet de mostrar-los que aquells alumnes eren especials però d'una manera positiva; que el resultat i l'avaluació final per part dels dos grups va ser molt positiva, tant afavoridora que aquest any ho repetirem.

Els grups de PQPI, només per ser d'aquest agrupament són discriminats i no només per altres alumnes del centre sinó pels mateixos professors. 

Una de les meves funcions és la de fer participar a tothom en els esdeveniments que dissenyo i la d'intentar ocupar-me d'aquests grups marginats per la societat fent que es sentin part del centre, i que la seva autoestima augmenti pel fet de participar en els esdeveniments que organitzo participant en igual condició que els altres grups.

Adjunto un article que vaig escriure per la revista de l’Institut l’any passat on explico l’experiència de l’Aps.
Web de l'Institut on treballo, Ins Salvador Seguí: http://www.salvadorsegui.net/


dimecres, 17 d’octubre del 2012

Deixem un vot de confiança a la LOMCE?


Deixem un vot de confiança a la LOMCE?

- Anteproyecto OMCE -
“OBJETIVO: Incrementar la autonomía de los centros docentes.
El tema del liderazgo en la escuela se ha convertido en una prioridad en las políticas educativas de los distintos países. La tendencia a una mayor autonomía escolar en la toma de decisiones y en la responsabilidad de sus resultados requiere un liderazgo escolar mejor definido. En España el director es el responsable legal del funcionamiento del centro educativo, pero tiene poca autonomía. En otros países el director es un líder pedagógico (por ejemplo, Dinamarca). (Improving School Leadership. Policy and Practice. Volume I. OECD. 2008)
Propuestas:
  • Autonomía de los centros como factor clave que mejora los resultados académicos de los alumnos.
  • Mayor flexibilidad y responsabilidad en la elección de contenidos en los que especializarse.
  • Liderazgo de los directivos.
  • Mejora de la gobernanza.
  • Rendición de cuentas.”

Crec que és una bona proposta de canvi que es pugui donar autonomia als centres d’educació formal en el tema de l’elecció del director/a del centre. En l’actualitat els centres públics el personal docent, equip directiu i director/a són persones amb la plaça assignada pel departament d’educació on moltes vegades aquestes persones no actuen amb coherència per motius varis.

Si la proposta de millora és la de que el mateix equip del centre pugui triar qualsevol persona –encara que sigui de fora-, perquè dirigeixi el centre, estem donant poder a un grup de professionals de diferents àmbits on hi ha la possibilitat de que puguin triar aquella persona que creuen adient per aquell lloc de treball. Això no només fomenta la participació dels professionals sinó que els capacitat a escollir aquell individu que creuen que és adient per fer de director/a.

Tot i així, triar la persona que es creu que serà la millor per ocupar el càrrec de director/a no n’hi ha prou. Aquests nous directors/es triats haurien de formar-se per poder gestionar correctament el seu càrrec.
Per tant la proposta de dotar als docents perquè facin l’elecció del director/a és molt bona idea, però no sé si han pensat en que aquests haurien de conèixer i aprendre com és el funcionament d’un centre. No sé si han observat altres països.

Deixem un vot de confiança a la LOMCE?

Bibliografia: Anteproyecto OMCE 

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Estructura de la UB de Pedagogia.

Avui hem tingut una xerrada del Sr. Vicens Benedito expert en l’estructura de la Universitat de Barcelona de Pedagogia.
Algunes de les coses que ens ha explicat ha estat l’estructura de la UB, els òrgans que la formen i els seus Departaments.
La Universitat de Pedagogia té quatre departaments que són:
  • Departament de Didàctica i Organització Educativa
  • Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació
  • Departament de Teoria i Història de l'Educació
  • Departament de Treball Social i Serveis Socials
Segons ens ha explicat el Sr. Benedito el Ministeri envia a cada Departament el currículum que haurà de seguir. Segons el tipus de currículum (obert o tancat), els Departaments tindran més autonomia o menys per a introduir altres competències noves.

Per tant, en el moment que cada Departament pot afegir o canviar competències i no ho comunica als altres Departaments, es crea un distanciament on els alumnes poden sortir perjudicats, ja que podria ser possible que no fos lògic el nou currículum.

És per això que penso que es podria crear una Coordinadora de Departaments que es dediqués a interrelacionar tots els canvis que aquests poguessin fer, perquè finalment sortís un currículum amb unes competències ben formulades per una millor qualitat d'ensenyament.

A l'article que presento es pot observar com en algunes llicenciatures amb unes competències determinades els alumnes no surten ben preparats al món laboral. Això demostra que al finalitzar una carrera no hi ha quelcom que qualifiqui si s'han adquirit les aptituds i actituds adequades aquells estudis. 

Els professors/es es delimiten a avaluar de manera tradicional (un examen) si els alumnes són capaços de transcriure allò que el professor/a demana, en lloc d'observar i tenir l'ull clínic per saber si aquell alumne està preparat.

Això es degut a que no existeix una Coordinadora de Departaments que el que fa és avaluar si les competències de tots els Departaments són les correctes i si s'orienten adequadament per a una millor qualitat en l'ensenyament?

Font Bibliogràfica: