Els pares hauran de preparar més carmanyoles

LA JORNADA ESCOLAR COMPACTA FARÀ

QUE TOTES LES FAMÍLIES

HAGIN DE PREPARAR MÉS CARMANYOLES ALS SEUS FILLS

He estat buscant informació sobre el tema de la jornada escolar compactada i partida. El diari el Periódico ha publicat diferents articles sobre el tema el mateix dia, dimecres 28 de novembre del 2012, per tant podem afirmar que el tema està calent.

“Milers de pares es plantegen aquests dies la qüestió: I a la tarda, ¿Què?.” Publica en aquest article:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/els-instituts-canvien-dhorari-2200739

Moltes famílies obreres que treballen durant tot el dia els dos components, es pregunten què han de fer amb els seus fills si no van a l’escola si ells no se’n poden fer càrrec.

Durant molt de temps els professors han estat reivindicant la jornada compactada i la Generalitat s’hi ha estat oposant sempre, ara amb les retallades, per estalviar des de la Conselleria d’Ensenyament la proposa. El nou horari implica la concentració de totes les classes durant el matí, de manera que els alumnes acabaran entre les 14’30h i les 14’45h. I encara que a la proposta s'hi han sumat un 71% dels instituts catalans, aquesta aparent unanimitat no està exempta de polèmica. Els pares, que es consideren els principals afectats, retreuen al Govern de la Generalitat que no hagi buscat un consens més ampli. A més a més Pere Farriol, president de la Fapaes, l'entitat que agrupa principalment AMPA d'instituts de secundària diu: «No està demostrat que la jornada intensiva suposi una millora pedagògica. Publica el Periódico en aquest article:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/canvi-lhorari-secundaria-2204001

La jornada intensiva dels instituts i l'augment de la ràtio a les aules és la principal preocupació dels pares, diu en aquest article:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20000-alumnes-mes-1800-professors-menys-nou-curs-escolar-2197548

La Fundació Bofill critica la jornada intensiva escolar i amb un dictamen conclou que fomenta les desigualtats entre els alumnes: 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/fundacio-bofill-critica-jornada-intensiva-escolar-2245852

Rafael Feito Alonso, Doctor en Sociologia per la Universitat Complutense desmunta punt per punt els suposats avantatges que, segons els seus defensors, té la jornada contínua, com les relatives al cansament de l'alumnat, el seu rendiment, la millora de la vida familiar o les activitats extraescolars. I adverteix sobre dos riscos importants: el deteriorament de la convivència entre professorat i famílies, i el transvasament de certs sectors socials de la pública a la privada. Publicat a:

Tiempos escolares. El debate sobre la jornada continuada y partida. Rafael Feito Alonso, Cuadernos de Pedagogía. N365 Febrero 2007. N identificador: 365.019

Isabel Ridao García i Javier Gil Flores fan una avaluació de diferents models de jornades escolars en centres d’Educació Primària de la Comunitat Autònoma d’Andalusia a la Revista de Educación, num.327 (2002), pp141-156

Com podem observar el debat està sobre la taula. De moment no s’ha pogut demostrar si és millor una jornada o l’altre, el que sí podem afirmar és que especialistes en l’educació no aposten per la jornada compactada.

El Doctor Rafael Feito constata que aquest tipus de jornada pot ser segmentaria pels propis alumnes del mateix centre i que deixar que cada centre tingui autonomia per decidir no és una opció generalitzada.

Les estadístiques quan han fet el grup d’investigació d’Isabel Ridao i Javier Gil demostren que la titularitat dels centres tenen rellevància. Els concertats són els responsables de les diferencies de rendiment entre alumnes de jornada continuada i partida, i que es minimitzen en els centre públics. Els professors de centres públics aposten per la jornada compactada i els professors de centres concertats opinen al contrari, no serà que els interessos dels mateixos professors els fa decidir per una tendència egocèntrica?

El problema de la jornada escolar és psicopedagògica, social i de polítiques educatives. No hauria de prevaler l’educació dels alumnes abans que els interessos individuals dels professors i de les polítiques educatives? Potser hauria d’elaborar-se un marc d’acció general respectant l’autonomia dels centres, els interessos dels professors, de les famílies i dels alumnes. Tampoc s’ha tingut en comte l’edat evolutiva de l’alumne.

És per això, que els centres que triïn la jornada compacte 

les famílies afectades hauran de preparar més carmanyoles als seus fills 

al no poder deixar-los a dinar a l’escola.

Les barreres de les institucions

"EL MEU GOIG EN UN POU"

Parlaré del que conec:

Fa un parell d’anys a l’Institut on treballo, va haver un gran rebombori.

Un classe d’alumnes es va queixar de manera formal a l’equip directiu i al director, d’un professor. Segons els alumnes el professor no es preparava les classes, les fonts que oferia no eren fiables, tractava de manera dèspota als alumnes, perdia treballs, etc...

Com que em vaig assabentar del rebombori, vaig posar-me en contacte amb la Natàlia Ferré. Ella juntament amb la seva sòcia han muntat una petita empresa on ofereixen serveis de mediació (si mireu la seva pàgina web veureu la formació que tenen, els àmbits on treballen i les organitzacions amb les quals treballen, http://www.tarc.es/).

(Fa uns estius vaig fer un curs de mediació a càrrec de:

http://www.grecxarxa.org/, per tan ja coneixia el què era la mediació.)

El tipus de reunió que vàrem tenir ella i jo va ser Informativa, ella em va explicar el funcionament de la seva organització i jo li vaig explicar els passos que s’han de fer en un centre públic com en el que treballo, els òrgans de govern que hi ha i les jerarquies que s’han de passar.

La motivació d’una i de l’altre va ser intrínseca, les dues volíem tirar endavant aquell nou projecte, introduir un servei de mediació dins de l’Institut públic, tot i que em vaig informar en què consistia una bona mediació (http://www.mediacio.es/), les barreres van ser tant grans que es van convertir en insuperables.

• Primer punt: Contractar un servei de mediació és molt car, els centre públics no tenen tants recursos econòmics.
• Segon punt: Aquestes empreses de mediació acostumen a ser contractades per concursos públics.
• Tercer punt: Un Institut públic vol calmar a l’alumnat dient que contractarà un servei, però després l’estructura organitzativa fa una altra tipus de gestió contraria al que diu en els alumnes.

Per tant, després de donar voltes i voltes, ens va ser impossible engegar el projecte.

Jo, després d’elaborar un diagnòstic, una planificació i una coordinació va ser impossible implementar-ho. L’Institut no té prou diners per pagar els serveis de mediació, a més a més havia de ser l’Ajuntament del barri que proporcioni aquests serveis als equipaments de l’entorn, i no el disposaven del servei de mediació. L’Empresa de mediació no ens podia fer els serveis de manera gratuïta, per tant “el meu goig en un pou”.

Quina llàstima, quan les persones tenim idees que creiem que seran profitoses per l’educació i els mateixes òrgans dels centre al no tenir el mateix interès que tu, no utilitzen totes les estratègies o eines possibles per oferir una alternativa profitosa per a tothom. En ocasions com aquestes t’adones de la importància de les jerarquies dins un centre escolar públic.

Font Bibliogràfica:

• http://www.tarc.es/ aquesta és la web de l’empresa de la Natàlia Ferré. 
• http://www.mediacio.es/ en aquesta web podem trobar l’explicació de com és el procés, dels avantatges de la mediació, en quins àmbits és aconsellable la mediació, etc. 
• http://www.il3.ub.edu/ca/master/master-gestio-resolucio-conflictes-mediacio.html en aquesta web podem trobar el Màster que fa la UB en Mediació, on la Natàlia Ferré és una de les professores.